abr., 2010

Fa
uns dies es vénen generant tot tipus de rumors sobre el suport USB al
iPad, i de com aquest tipus de connexió podria implementar-se en el
dispositiu d’Apple.

De
les paraules de William Stewart, administrador d’enginyeria de software
d’Apple ha sortit una informació valuosa en les llistes de
correu dels desenvolupadors on parlaven sobre el suport USB iPad.

Resulta
que (segons la informació brindada per Stewart) mitjançant el iPad
Camera conection Kit, un dispositiu que ofereix una connexió USB a
l’iPad (orientat en un principi a transferència de dades amb càmeres
digitals) es podrien connectar algunes interfícies d’àudio USB.

El
port suportaria únicament USB 1.0 i la interfície hauria de ser
"class-compilant", o sigui que interfícies que funcionin únicament amb
drivers especials no servirien el que limitaria només a unes quantes
del mercat.
Alguns exemples d’interfícies d’àudio que podrien funcionar són la M-Audio Fast Track o la Cakewalk UA-25. El Ipad podria operar amb Àudio USB a una qualitat de 16-Bit (potser
24-Bit en un futur) i suportaria màximes velocitats a USB 1.0.

Encara no hi ha res confirmat. Tot
es queda en simples rumors i suposicions, les quals es confirmaran quan
estigui disponible el Ipad Camera Connection Kit i es comencin a
realitzar proves amb diversos dispositius USB.
El
que sí que és clar que és que podria ser un primer i gran pas per al
treball amb àudio en aquest tipus de dispositius d’última generació

 

Ara
per seguir sorprenent un pianista va tocar la cançó "El vol del
borinot" amb una aplicació, disponible en aquest moment en la AppStore,
anomenada Piano Magic en el concert d’una orquestra a San Francisco.

Sembla que la proposta va tenir una rebuda molt bo ja que pel que es pot escoltar la gent es va divertir moltíssim.



Els drets d’autor a la xarxa actualment són un veritable inconvenient. En
alguns països ja és il legal descarregar aquest tipus de material de la
xarxa i en altres els polítics i governs de torn estan fent tot el
possible per poder canviar les lleis pressionats per companyies que
diuen, defensar els autors i criminalitzar a milers d’usuaris.




Aquest
és un documental de 15 minuts, anomenat Quan al copyright li va
malament i realitzat per Ben Cato Clough i Luke Upchurch, que explica
què s’està fent en l’actualitat amb els drets d’autor i què hauria de
deixar de fer.



Veient
els nous vídeos de Native Instruments i volen ser proximament usuari de Maschine,
voldria saber si algú té experiència en fer servir Maschine com a
complement per Traktor Pro controlant via midi els hot qüestiona com ho
fa DJ Rafik, un màquina!

 



Fa
uns dies els coneixia un vídeo de Jim Pavloff, sobre com realitzar el
tema Smack My Bitch Up dels Prodigy en Ableton Live, doncs bé, avui,
buscant material per un article que estic preparant, em trobo amb
aquest divertit vídeo explicant el mateix
, però amb molt més humor, no i pogut resistir a publicar, així que aquí el teniu.
Com
i comentat anteriorment, estic en ple procés de preparació d’alguns
articles nous, a part d’haver començat de nou el treball, que són molts
els usuaris amb preguntes a les que espero respondre en els pròxims
dies, tingueu una mica de paciència

 Documental sobre la música de ball en el Nova York de finals dels 70’s.

http://vimeo.com/9048537

Maestro (2003) (Documentary – Spanish Subtitles) from Jose Rodriguez on Vimeo.

La
pel.lícula gira entorn de Girl Talk, una estrella del mash-up el
treball és il legal des del punt de vista tradicional del dret d’autor.
Tractant
d’entendre com això pot ser així, tenint en compte que al llarg de la
història la cultura sempre s’ha basat en creacions anteriors, el
director entrevista a personalitats com Lawrence Lessig de Creative
Commons, l’exministre de cultura brasiler Gilberto Gil i el
escriptor Cory Doctorow, entre altres.

Girl Talk és el nom artístic del músic Gregg Gillis. Ha llançat 4 LP amb Illegal Art i EPs amb els segells 333 i 12 Apostles. Va començar fent música mentre estudiava enginyeria biomèdica a la Case Western Reserve University a Cleveland, Ohio. S’especialitza
en fer mashup en què pot arribar a utilitzar més de 10 samples no
autoritzats de diferents cançons per a crear una nova cançó.
The
New York Times Magazine ha qualificat la seva música com "una demanda
legal esperant a succeir", una crítica que Gillis ha atribuït a mitjans
massius que volen "crear controvèrsia on no n’hi ha", citant el fair
use (ús just) com el seu suport
i fonament legal per als seus samplers.
 
http://vimeo.com/8770867

RipARemixManifestoEs x264 from Jose Rodriguez on Vimeo.

El
primer sintetitzador va ser presentat en una església el 1874 per
Elisha Gray, Gray Va presentar la seva invenció per a la transmissió
dels tons musicals i de "melodies familiars a través del cable
telegràfic", segons tot i anunci de periòdic.
Aquest
va ser el primer sintetitzador electrònic del món, encara que les
investigacions de Gray anaven més feia el que avui coneixem com telèfon
(el és darrere de Meucci i Graham Bell l’inventor del mateix).

La
BBC va estrenar el mes passat Synth Britannia, un documental on
analitza la forta influència dels sintetitzadors en la música de la
Gran Bretanya a finals dels anys 70.
El
documental presenta un interessant punt de vista del món del
sintetitzador de la mà de molts dels protagonistes de l’època Philip
Oakey, Vince Clarke, Martin Gore, Bernard Sumner, Gary Numan and Neil
Tennant.

 
http://vimeo.com/8743480

 
Synth Britannia (SubtEspañol) from Jose Rodriguez on Vimeo.

css.php